Ahijada con "duende" y poesía (R*)

Esta es mi ahijada, que ya apunta maneras, buena estudiante, buena modelo, dedica una parte de su tiempo a redactar poesías y alguna de ellas ya le ha sido premiada. Os dejo con una de ellas.

Ombres del temps

Les petites gotes d’aigua ressonen en el bassal,
quan cauen de l’esponjós núvol que ha nascut del mar.
Un llamp que cau a l’oblit, un tro que ressona en la llunyania,
anuncien mal temps, anuncien tamborina.
Quan les volves de neu cauen, i el sol les il•lumina
el cor d’un infant s’omple de crits d’alegria.
Quan la primavera d’hivern arriba,
les fulles alcen el vol,
vestint-se de colors
i acompanyades de ventisca.
Quan l’hivern ja es aquí
els flocs de neu cauen,
la boirina arriba,
i els llacs es gelen,
dia a dia.
Quan la primavera floreix,
de flors i colors ens guarneix,
fonent el glaç, desfent la neu.
Quan l’estiu ja ha arribat
ens guia a la platja
i al profund mar.
Cada estació té el seu temps,
cada temps la seva estació,
cada infant la seva infància
i cada adolescent el seu camí.
Cada vida un cert ritme
i cada temps el seu destí,
si no és que l’home l’altera
fent-ne un mal fi.

Mar Llados